Acaba de tancar les portes Alimentària 2014 i m’agradaria compartir amb vosaltres el que m’ha sorprès, el que he trobat interessant i del que vull fugir…..
La Fira alimentaria (com podreu intuïr els que no hi heu assistit mai) és essencialment un gran Bazar on venedors del sector exposen les últimes novetats i els compradors fan èmfasi de les seves necessitats actuals. Fins aquí i per a mi, la gran funció d’alimentària: un lloc ideal per iniciar negocis o fidelitzar clients en un entorn 100% comercial.
A part d’això és també un mercat on degustar les diferents propostes gastronòmiques de cada empresa i aquí és on volia fer-vos 5 cèntims sobre la meva opinió.
D’entrada dir-vos que m’he sentit poc identificat amb la major part dels expositors ja que gran part del que s’oferia són pre-cuinats i pre-cuinats congelats i rebosteria industrial; O sigui, “Productes” amb un alt grau de transformació que intueixes que et nutrirant poc i que es queden en un justet estadi com “aliment”. A més, tot passejant pels diferents carrers, notaves poca alegria i energia als estands ( pavelló de vins a part ), fins i tot em feia qüestionar si tenia alguna relació amb el tipus de productes avorrit i empobrit que s’oferia.
Buscava i re-buscava aliments frescos i només el vaig trobar (en la seva total esplendor) en dos llocs: en un expositor que venia maquinaria per refrigerar verdures i peix mitjançant uns micro difusors d’aigua creant una atmòsfera humida molt interessant visualment, però on el que menys importava en aquest cas era el turbot fresc i l’enciam turgent i, la segona, en un show cooking fet pel xef Sergi de Meià que va oferir una proposta eco-vegetal acompanyat de 4 dels seus eco-productors de confiança on es feia evident la gran relació entre ells , així com el recorregut que hi ha en el camp eco, local i de temporada en I+D+I per oferir cada dia més varietat i presentacions en l’oferta de l’hort. A la resta de la fira, poc de fresc més, inclosa l’interpesca!
La part dels show cookings era un dels plats forts de la fira, on es van deixar veure entre altres el gran Joan Roca, molts participants del masterchef i topchef explotant això si, amb grans somriures, la seva popularitat d’estand a estand i molts xefs més, alguns estrellats presentant tapes i conceptes que els han fet molt reconeguts en el sector. En general, les activitats al voltant de la cuina em fascinen així que vaig trobar interessant tots els show a que vaig assistir.
Canviant d’àrea dins d’alimentària, dir-vos que vaig trobar poc atractiu (en general) el pavelló internacional de l’alimentaria . M’agradaria però destacar un estand que tot i que no era el més gran, es notava que es volia donar-se a conèixer com a país: Marroc, on per cert, vaig degustar una de les millors tapetes de tota la fira: un cus-cus de 7 verdures, servit en un petit bol d’un sol ús imitant la porcellana. Per fí una mica d’alegria al plat!
De l‘àrea ecològica us en parlaré poc ja que els m2 que la fira en destinava era insignificant. Poca varietat de productes: olis, mels, melmelades i galetes….i poc més. I no serà per quantitat de productes, però els preus dels estands fan inviable la mostra pel petit artesà.
L’únic que “treia muscle” entre tant big brother eren els d’Aneto on en estand grandíssim oferien racions de paella per tots els desganats que s’hi apropessin. El millor plat per promocionar els seus caldos, que com ja sabreu, tenen una línia eco.
I tots aquests pensaments entre alguna que altra degustació foren minuts després d’assitir a una de les conferències que tenia ganes d ‘escoltar, la del José Maria Sumpsi, catedràtic de la UPM i ex subdirector de la FAO dins el Fòrum que organitzava una multinacional alimentària.
Em vaig quedar amb una frase del ponent: “la indústria alimentària en un futur, més proper que llunyà, haurà de tenir en consideració de manera molt destacada la salut de les persones, treballant per un bé comú anant més enllà del negoci pur i dur ( legítim -per altra banda- com molt bé deia ) “. Invertir molt més en aquest camp que ara com ara està ple de confusió i afirmacions en salut molt qüestionables.
També va fer molt explícit el catedràtic com la cultura i el coneixament de les diferents franges de població estan marcant el marketing de la indústria. No tots tenim els mateixos valors pel que fa a la sostenibilitat, no tots tenim -o ens interessa accedir- al coneixament del que mengem i com ens nutrim i per això en el moment actual hi ha tanta disparitat en la cistella de la compra d’una familia o altra.
Doncs bé, fins aquí el resum dels dos dies a la fira alimentaria i que ens ha servit per reafirmar-nos en els valors, formació culinària i oferta gastronòmica que taller a taller i festa a festa, oferim!
Aprofito per comentar-vos que si alguna empresa o emprenador està oferint o vol començar a apostar per un servei o aliment produït i basat en una economia local, sostenible i ecològica ens tindrà com a partners i altaveuuuu!